Cuidar als pares quan es fan grans. Com enfrontar aquest repte?

L'esperança de vida ha augmentat i això comporta un augment significatiu de les persones que requereixen ajuda i assistència en l'última fase de la vida. Veure envellir als nostres pares pot generar-nos sentiments de tristesa i disconfort, no obstant això quan aquests emmalalteixen desenvolupant algun tipus de discapacitat física i/o cognitiva que els fa dependents, el repte a enfrontar serà molt més gran.

El grau d’implicació que adoptem en la seva cura dependrà de molts factors: la relació que hàgim tingut amb ells des de la infància i al llarg de la vida, la nostra situació personal, familiar, el tipus de dependència i discapacitat de la persona a cuidar, factors socioeconòmics, etc.

La situació pot mantenir-se durant molt de temps, afectant significativament la vida del cuidador principal que pot sentir com ha de readaptar la seva vida a les cures del pare o la mare. Encara que aquesta tasca pugui reconfortar-nos si ho vivim com un acte d’amor cap als nostres pares, la realitat és que a més de les tasques pròpies de la cura diària, haurem d’enfrontar  un munt d’imprevistos, gestionar temes legals, mèdics, prendre decisions difícils, etc, sentint que perdem energia i llibertat. 

La situació i el grau d’afectació diferirà depenent de si vivim en el mateix domicili que la persona dependent, si aquesta viu en un altre lloc i comptem amb l’ajuda de cuidadors professionals o de si està ingressada en un centre residencial. No obstant això, sigui com sigui la situació, això impactarà en nosaltres i en les nostres vides havent de lidiar amb el que alguns autors han denominat la “càrrega del cuidador” (conjunt de problemes físics, psicològics, emocionals, socials o econòmics.) Ser el cuidador principal (fins i tot quan no es convisqui amb la persona dependent) pot afectar la nostra vida familiar, social, de parella, al rendiment laboral i professional, així com a la nostra qualitat de vida en general. Aquest estrès mantingut en el temps, juntament amb el dolor emocional que pot provocar veure el deteriorament i sofriment d’un ésser estimat pot posar a prova al més resilient. 

D’altra banda, diversos estudis apunten al fet que els cuidadors tenen major probabilitat de patir alguns problemes de salut com trastorns d’ansietat,  diabetis, obesitat, cardiopatia, hipertensió arterial, colesterol alt, càncer, infeccions, dolor, estrès i depressió.

Alguns senyals que pateixes estrès:

  • Sentiments d’aclaparament i preocupació.
  • Sentir-te cansat sovint.
  • Dormir molt o poc, insomni.
  • Guanyar o perdre pes.
  • Falta d’interès per activitats que abans t’agradaven.
  • Sentir-te trist.
  • Tenir maldecaps freqüents o altres dolors o problemes de salut.
  • Abús d’alcohol o drogues, inclosos els medicaments amb recepta.
  • Posposar o faltar a les teves cites mèdiques.
  • Anteposar sempre les necessitats de la persona malalta a les teves
  • Ansietat sobre el futur i sentiments de culpabilitat pel que li succeeix a la persona dependent
  • Deixar de relacionar-te amb les teves amistats en el teu temps lliure.
  • Experimentar canvis d’humor, ansietat, depressió.
  • Irritabilitat, falta de concentració i problemes de memòria
  • Sentiments de solitud o d’abandonament
  • Maldecaps o dolors corporals freqüents

Alguns consells per a combatre l’estrès:

És fàcil no poder tenir gaire cura d’un mateix en una situación tan complexe com aquesta, no obstant això, és important atendre la teva salut física i emocional per a poder enfrontar aquesta difícil situació. 

  • Demana ajuda i accepta-la. No sempre és possible comptar amb un entorn facilitador, però per poc que puguis demana ajuda i delega en altres persones, ja siguin professionals, familiars o amics, algunes tasques relacionades amb la cura i/o amb altres àrees de la teva vida. No tot ha de passar per tu!
  • Concentra’t en el que depengui de tu. No et jutgis si a vegades tens la sensació que no arribes a tot, valora el que estàs fent per amor a la persona que cuides.
  • Sigues objectiu respecte a fins a on arribes. Ocupar-se d’una persona dependent requereix molt temps i energia. Divideix i organitza les tasques a dur a terme. Prioritza el més important i urgent i intenta resoldre els temes d’un en un. Sigues assertiu i permet-te dir que NO a les demandes de l’entorn de les quals ara no et puguis ocupar (per exemple, organitzar algun esdeveniment social o familiar)
  • Informa’t dels serveis i ajudes que ofereixen en la teva zona. Pots informar-te dels recursos disponibles a través del teu centre de salut o a les oficines d’atenció ciutadana
  • No t’aïllis, mantingues el contacte amb amics i familiars. Per complicat que sigui, reserva’t unes hores a la setmana per a poder sortir i veure als teus amics. El suport social i mantenir els vincles amb les persones importants és crucial per a lidiar amb l’estrès en aquesta etapa.
  • Cuida la teva salut. Intenta no posposar les teves cites o revisions mèdiques, cuida en la mesura que puguis la teva alimentació i l’activitat física. 

Com t’ajuda la psicoteràpia?

Tenir un acompanyament especialitzat en aquest moment vital, pot ser fonamental per a ajudar-te a lidiar amb l’estrès derivat d’aquesta situació. La psicoteràpia és un espai segur on expressar la varietat de sentiments (tristesa, frustració, aclaparament…) que possiblement experimentis. Amb l’ajuda d’un professional podràs adquirir eines per a enfrontar els problemes que vagin apareixent.

D’altra banda, aquesta pot ser una oportunitat per a treballar aspectes que hagin quedat irresolts en la relació amb els nostres pares. En aquesta etapa vital és freqüent que es reactivin velles ferides de la infància o del passat que van quedar sense resoldre, la qual cosa pot suposar un estrès afegit i una sobrecàrrega a la situació actual. Rebre ajuda professional per a sanar i superar aquestes situacions pot ser de gran utilitat per a viure aquest difícil moment de la millor forma possible. 

Si la relació que vas tenir amb els teus pares va ser pròxima i positiva, cuidar-los, malgrat la càrrega que suposa, pot ser viscut com un acte d’amor i de gratitud. Si la vostra relació va ser difícil, distant o fins i tot traumàtica, treballar aquests aspectes en psicoteràpia t’ajudarà a superar-ho i tal vegada a poder decidir lliurement el grau d’implicació que pots/vols tenir en aquest moment.

Tant si ets el principal cuidador com si participes de la cura dels teus majors en algun grau, recorda que PER A CUIDAR CAL CUIDAR-SE, física i emocionalment. Busca moments per a descansar, per a fer altres coses que no girin entorn de la persona dependent i demana ajuda si ho necessites i no oblidis que probablement ho estàs fent el millor que pots.