Què és el Trastorn per afartament?

El Trastorn per afartament és un tipus de trastorn de la conducta alimentària (TCA) que es caracteritza per l'aparició freqüent d’ “afartaments” de menjar, i absència d'estratègies compensatòries (per a evitar augmentar de pes) característiques de la bulímia nerviosa.

Els afartaments són viscuts amb sensació de pèrdua de control i generen sentiment de culpa, vergonya i depressió. Els afartaments van acompanyats de malestar físic i d’un augment progressiu de pes. En alguns casos no hi ha “afartaments” pròpiament dits, sinó un menjar desordenat i constant amb la mateixa sensació de no poder parar.

En general, els afartaments s’inicien a l’adolescència o a la joventut i amb freqüència comencen després de realitzar una dieta per a aprimar-se. Al principi poden alternar-se períodes en, els que es fa dieta i es perd pes, amb períodes en què apareixen afartaments i es recupera el pes perdut i alguns quilos més…cada vegada serà més difícil poder seguir una dieta i perdre pes fins a arribar a un punt en què l’alimentació se senti com totalment descontrolada i en conseqüència existeixi sobrepès o fins i tot obesitat.

Tot això afecta profundament la qualitat de vida, la salut, l’autoestima i l’estat d’ànim de qui pateix aquest trastorn.

Factors psicològics implicats en el trastorn

En el trastorn per afartament, com en tots els TCA, existeix una sobrevaloració de la importància del pes i la figura que afecta greument l’autoacceptació en aquestes persones. L’augment de pes i la dificultat (i a vegades la impossibilitat) per a seguir una dieta d’aprimament és viscuda amb sentiment d’angoixa i depressió. Això i, el malestar ocasionat pel rebuig cap al propi cos, condueixen sovint a evitar situacions i relacions amb els altres, podent afectar greument la vida afectiva, social, familiar i laboral d’aquestes persones.

Normalment els afartaments es relacionen amb situacions que generen ansietat, tristesa o preocupació. Davant aquestes situacions, la persona sent necessitat de menjar per a “calmar” aquestes emocions negatives o bé per a “omplir” la seva sensació de buit. El menjar l’utilitzen, de forma incorrecta, com a amortidor emocional. No obstant això, el sentiment de culpa que apareix després de l’afartament i l’augment de pes conseqüència del trastorn, agreugen encara més el quadre. La persona se sent descontrolada i augmenta l’obsessió pel menjar, el pes, l’ansietat i la depressió. 

Sovint, les persones que pateixen aquest trastorn, acostumen a presentar una elevada autoexigència i un alt grau de responsabilitat. Anteposen les necessitats dels altres a les seves pròpies, s’involucren en excés en els problemes aliens i deixen de costat les seves necessitats per a satisfer les demandes de l’entorn. Poden sentir-se inestables emocionalment, els costa dir “no” i depenen en excés de l’aprovació dels altres. Tot això, afecta a la seva Autoestima mentre que, el sobrepès i la sensació de descontrol amb el menjar només fan que agreujar el sentiment d’autorebuig i depressió.

Per a superar aquest problema, molt més habitual del que sembla, és necessari posar-se en mans d’un professional especialitzat en el tractament dels Trastorns Alimentaris. La psicoteràpia és fonamental per a poder tractar el problema abordant-lo en tota la seva amplitud i dotant a la persona de noves estratègies i eines per a poder manegar les seves emocions d’una forma sana i eficaç.