Naixem i creixem en una societat heteronormativa en la qual es pressuposa que “tothom és heterosexual fins que es demostri el contrari”. Això, juntament amb l’existència de certs prejudicis relatius a la homo/bisexualitat i al lesbianisme, fa que les persones LGB hagin d’enfrontar-se a una sèrie de reptes i processos que no han ni de plantejar-se les persones heterosexuals. Evidentment aquests reptes canviaran en funció de l’entorn en el qual ens moguem. No és el mateix ser lesbiana en una gran ciutat que en una zona rural, ser homosexual en una família o un entorn més conservador que en un altre més obert i progressista, etc.
Segons el model de Vivienne Cass, les persones LGB transitaran per les següents fases en el procés d’acceptació de la seva orientació sexo-afectiva:
- Confusió: la persona comença a ser conscient que podria ser homosexual o bisexual. És possible que senti atracció cap a persones del mateix sexe la qual cosa li genera dubtes sobre la seva identitat. És habitual que puguin sorgir sentiments de negació o vergonya en aquesta etapa com a conseqüència de les expectatives socials.
- Comparació: s’accepta la possibilitat que «potser» s’és homosexual i les conseqüències que això suposaria en el cas que fos així. Això pot generar sentiments de dol per la pèrdua d’oportunitats que s’anticipen per no encaixar dins de l’heteronorma. Fins fa uns anys, i encara en molts països, casar-se o tenir fills era complicat per a les persones LGB. D’altra banda, s’assumeix que es perdrà cert grau de tranquil·litat per sempre al no encaixar dins de la suposada “normalitat”.
- Tolerància: la persona admet que podria ser LGB i que no és l’única. Es busquen referents d’aquesta etiqueta que la puguin representar o amb els qui es pugui identificar, es busca informació i s’intenta reduir la sensació d’aïllament buscant relacionar-se amb altres persones del col·lectiu.
- Identitat: la persona accepta plenament la seva orientació sexual i comença a incorporar-la com a part integral de la seva identitat personal. Se sent còmoda amb la seva orientació sexo-afectiva i està disposada a expressar-la obertament en la seva vida. Es genera una sensació d’autenticitat i congruència amb una mateixa.
- Orgull: és el moment en el que s’acostuma a sortir de l’armari (s’expressa públicament que s’és homosexual, bisexual o lesbiana). Pot involucrar-se activament en la comunitat LGTBIQ+ i adoptar una identitat més definida. Encara que la persona pot experimentar una certa sensació de vulnerabilitat en revelar la seva homo/bisexualitat, una vegada realitzat aquest pas s’experimenten sentiments d’alliberament i empodarament personal.
- Síntesi: l’homosexualitat, una vegada superades les etapes anteriors, deixa de tenir la rellevància que abans tenia en la vida de la persona LGB. Aquesta s’adona que ser LGB és una part important de la seva identitat però no la defineix totalment. És només una característica més.
Aquest model és general, no totes les persones experimenten aquestes fases de la mateixa manera, ni en el mateix ordre, però pot ajudar-nos a entendre alguns dels dubtes o dificultats que poden sorgir en el procés d’identificació i acceptació de la homo/bisexualitat.
Independentment de la nostra orientació i identitat sexual, hi ha altres factors socials que interactuen i travessen la nostra identitat (gènere, raça, classe social, etc…) i que influiran en com cada persona LGTBIQ+ viu aquestes etapes.
Si et sents aturada en alguna d’aquestes fases, si t’angoixa que algunes persones coneguin la teva orientació sexual, si sents ansietat o vergonya en algunes situacions que impliquin visibilitzar la teva identitat o creus que quelcom relacionat amb això et genera problemes en la teva relació de parella, la psicoteràpia amb algú especialitzat pot ajudar-te a superar aquests obstacles. Guanyaràs tranquil·litat, autoestima i et sentiràs molt més lliure i feliç! Si vols que t’acompanyi o ajudi en aquest procés, no dubtis a escriure’m per a concertar una primera sessió.