Des d’aquest model s’entén que les persones LGTB han d’enfrontar situacions i processos específics i diferents que les persones que no ho són, com per exemple el descobrir i assumir la pròpia homosexualitat, comunicar-ho a persones significatives, lidiar amb l’homofòbia de l’entorn, etc…
Al mateix temps, les relacions de parella entre dues dones i les relacions entre dos homes, poden tenir aspectes distintius que les diferencien de les relacions entre un home i una dona.
Per tot això, és necessari que els psicòlegs que treballen amb persones LGTBQ+ estiguin específicament formats i familiaritzats amb tots aquests aspectes, per a poder entendre millor els desafiaments que aquestes persones han d’enfrontar en diferents moments de la seva vida i poder així oferir un acompanyament i una atenció adequats.
La psicologia afirmativa es basa en tots aquests coneixements i i intenta dotar al pacient de les eines i recursos per a viure la seva identitat i la seva orientació sexual des de l’autoacceptació positiva i la plenitud.
UNA MICA D’HISTÒRIA: ANTECEDENTS DE LA PSICOLOGIA AFIRMATIVA
Els estudis que Alfred Kinsey va realitzar al llarg dels anys 40 i 50 als Estats Units, revelaven que el desig i les relacions homosexuals eren més freqüents entre la població del que s’hagués pogut imaginar (entorn del 37% dels homes havia tingut alguna experiència homosexual amb la qual havia aconseguit l’orgasme.)
Kinsey va elaborar l’anomenada “Escala Kinsey” sobre l’orientació sexual. Segons aquesta escala, l’homosexualitat i l’heterosexualitat se situen en dos pols d’un continu entre els quals podem trobar a persones posicionades en qualsevol punt entre els dos extrems.
Al 1954, Evelyn Hooker va publicar un estudi en el qual demostrava que no existien diferències significatives entre la salut mental d’homosexuals i heterosexuals.
Des d’aquestes primeres recerques s’ha acumulat evidència científica suficient per a afirmar el següent:
- “De no ser perquè l’entorn de la persona homosexual rebutja la seva homosexualitat, rarament ningú desitjaria canviar la seva orientació sexual.”
- “Les comorbilitats venien provocades pel rebuig i la violència que l’entorn de la persona homosexual exercia sobre ella.”
(Gabriel J. Martín)
Al 1973, l’Associació Nord-americana de Psiquiatria (APA) va eliminar del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM) l’homosexualitat com a categoria diagnòstica. Al 1977 a la tercera edició del DSM es va incorporar el terme “homosexualitat ego-distónica” però no va ser fins a 1986, amb la publicació del DSM-III- R que l’homosexualitat es va eliminar completament del manual.
Des de l’any 2000, el Consell de Representants de l’APA va adoptar una sèrie de directrius per a la psicoteràpia amb clients LGTB+. Aquestes directrius van ser de nou revisades i actualitzades en 2011 i representen una bona guia per al treball dels psicòlegs i les psicòlogues amb clients LGTB+
ÀREES DE TREBALL EN PSICOLOGIA AFIRMATIVA LGTB+
La psicologia afirmativa entén l’homosexualitat i la bisexualitat com a orientacions sexo-afectives naturals en l’ésser humà. Les principals àrees de treball d’aquesta disciplina podem trobar-les entorn dels següents temes:
- Acceptació de la pròpia homo/bisexualitat i/o acceptació de la pròpia identitat: fases, processos i tasques.
- Seqüeles de l’assetjament homofòbic. Per exemple, TEPT per Bullying homofòbic, seqüeles pel rebuig familiar i de l’entorn proper,, ansietat derivada de situacions de violència, etc.
- Experiències diferencials de les persones LGTB+: sexualitat, relacions afectives, família i socialització.
La Psicologia afirmativa dota dels coneixements i eines per a poder ajudar les persones LGTB a tenir una vivència plena i feliç de la seva identitat i orientació sexo- afectiva.